Skip to main content

Del nostre treball diari, havíem detectat que les finances ètiques encara eren desconegudes entre entitats associatives, i de l’economia social; i moltes continuen treballant amb la banca convencional, i no tenen coneixements sobre el finançament alternatiu o d’altres serveis ètics com les assegurances.

Però era necessari sistematitzar dades precises que orientaren el nostre treball, i ens ajudés a detectar quines mancances i necessitats existien.

Per això traguerem un qüestionari que es va fer arribar, entre d’altres, a entitats no lucratives de cooperació al desenvolupament i acció social, entitats de l’economia social, de l’economia del bé comú, sòcies de la xarxa d’economia social i solidària.

De les 50 entitats que donaren resposta, l’anàlisi extrau conclusions respecte als següents punts:

  • Tipus d’entitats/empreses que donen resposta i seu central de treball, àmbits de l’economia en els que intervenen, percentatges d’ús de la banca ètica.
  • Diferenciació específica en tres àmbits: economia social i solidaria, economia del bé comú i economia social.
  • De les entitats/empreses que utilitzen la banca ètica quin percentatge la recomanaria.
  • Motius per continuar treballant en la banca convencional, i necessitats per canviar a la banca ètica.
  • Percentatge d’entitats/empreses que treballen amb entitats financeres lligades al territori.
  • Ús de les finances alternatives.

De les 50 empreses/entitats responents, trobem que la majoria s’identifiquen amb l’àmbit de l’acció social (27) i a la Cooperació Internacional al Desenvolupament (25). En menor mesura d’implantació trobem els àmbits de l’Economia Social (16 entitats), la Xarxa de l’Economia Social i Solidària (12), l’Economia del Bé Comú (8), el Consum i/o defensa de les persones consumidores (10) o l’àmbit Agrari i Medi Ambient (4).

En primer lloc, vegem com de les 50 entitats, únicament 28 fan ús de la banca ètica, i una gran part d’estes entitats prefereixen combinar amb una banca tradicional, normalment el que nosaltres anomenem banca amb valors, és a dir, entitats financeres com ara cooperatives de crèdit o caixes d’estalvi, arrelades al territori, per tractar de pal·liar les deficiències que troben a la banca ètica.

Entre les respostes que recomanen la combinació amb la banca tradicional, trobem l’argument de què la banca ètica s’utilitza simplement de forma simbòlica, o que la banca ètica presenta alguns problemes operatius que fan que siga necessària una combinació de les dues models. Tot i això, el 94% de les entitats que utilitzen la banca ètica sí que la recomanarien.

De les que no treballen amb banca ètica, entre els motius que donen per seguir treballant amb la banca convencional, el que més destaca és la falta d’informació, la qual cosa desprèn que és probable que amb més informació i experiència al respecte, moltes més entitats canviarien al model ètic. Tot i això, també tenim altres respostes que ens mostren les deficiències de la banca ètica, no oferint els productes o serveis que moltes entitats demanden.

Pel que fa a l’ús de la banca ètica en funció de l’àmbit al que es dediquen, vegem com els percentatges en la Xarxa de l’Economia Social i Solidària (83% d’ús), en l’Economia del Bé Comú (62%) i l’Economia Social (76%), estan per damunt del percentatge mitjà d’ús de la banca ètica (56%). Destaca especialment l’àmbit de l’Economia Social i Solidària, les empreses les quals el treballen tenen en gran majoria assumit ja el pas a la banca ètica.

En canvi, les finances alternatives no són un recurs massa utilitzat.

Entre les entitats/empreses que sí que han utilitzat algun d’aquests serveis, les respostes es distribueixen de la següent forma: el micromecenatge o crowfunding ha sigut utilitzat per 8 entitats, els micro-crèdits i/o ajudes reintegrables per 5, els avals socials i/o mutualitzants per 4, el finançament per 12 (sent aquesta opció la més repetida), i les assegurances ètiques per 9 entitats.

Este qüestionari formava part del projecte «Transforma l’economia amb les finances ètiques» financat per la Conselleria d’economia sostenible, sectors productius, comerç i treball.