La necessitat d’una “Banca amb valors”

A Enclau treballem perquè les finances ètiques, alternatives i solidàries siguen una realitat tant al País Valencià com a la resta de la Península Ibèrica. Durant el que portem d’aquest any 2018 hem participat a fires, com ara la Fira del Comerç Just, realitzat “networkings” socials entre emprenedors i emprenedores socials i representants de la banca ètica, impartit sessions d’educació en matèria financera a les aules, així com moltes altres activitats. Des del treball en xarxa, les diverses entitats que formen part de la mateixa, tractem de procurar un canvi en el sistema financer. Un canvi que entenem és clau i imprescindible tenint en compte l’important paper de les finances en al desenvolupament d’un model socioeconòmic just i sostenible.  Però, què són les finances ètiques, alternatives i/o solidàries? I què és això de “banca amb valors”?.

Les finances ètiques, alternatives i solidàries: la banca amb valors

Amb el concepte de “finances ètiques, alternatives i solidàries” fem al·lusió a una sèrie d’entitats i ferramentes financeres molt diverses i variades. Diferents en quant a forma jurídica i funcionament (cooperatives de crèdit o de serveis financers, societats anònimes, caixes d’estalvis, fundacions i associacions), en quant a gènesi (hi ha entitats històriques, com ara les caixes d’estalvis o les caixes rurals, i de més recents) i en quan a naturalesa (algunes provenen de la societat civil organitzada actual, com ara Fiare Banca Ètica o COOP57, o de moviments de l’exterior de la Península Ibèrica, com Oikocrèdit o Triodos). Però, si ens referim a totes amb el mateix cognom, què tenen en comú?

Doncs totes aquestes entitats, que des d’Enclau englobem al voltant del terme “banca amb valors”, convergeixen a la necessitat històrica de generar ferramentes financeres al servei de les persones i de les comunitats humanes, quelcom que ara mateixa no està sent satisfet per el sector bancari convencional. Cal recordar que el sistema financer té la funció principal i bàsica de canalitzar l’estalvi de les unitats econòmiques excedentàries cap a les deficitàries.

És de sobra coneguda la manca d’ètica amb que les entitats financeres de la “banca comercial” han escomès el seu paper; les inversions a la industria d’armament i altres negocis no ètics, la venta de productes financers tòxics (aprofitant-se de forma conscient de l ’asimetria d’informació existent entre banc i client), execucions hipotecàries que han provocat al voltant de mig milió de desnonaments des de l’any 2008 o el tancament d’oficines a les zones més marginals, són alguns dels exemples d’aquesta absència de perspectiva social. Si més no, la mateixa Crisis de 2008 deriva, precisament, d’aquesta forma d’operar que únicament te com a objectiu l’acumulació de beneficis. Una crisis o “estafa”, segons alguns experts, que ha provocat una vertadera reestructuració del sector, tant al nostre territori com a la resta de la Península, en favor de la concentració de quota de mercat en quatre o cinc grans bancs comercials, com ara el BBVA o el Santander (per saber més, trobem alguns títols com ara “La banca que necessitem” de Joan Ramón Sanchís), i que ha suposat l’exclusió financera i social d’una part important de la població.

Les finances ètiques, alternatives i solidàries o “banca amb valors”, per tant, tracten de re-connectar l’activitat de la intermediació financera amb les necessitats de les persones i els territoris. Enfront el negoci bancari sostingut en l’especulació immobiliària i l’oferta de productes financers derivats com ara els swaps o els futurs (que especulen amb temes tan delicats com ara les commodities alimentaries), la “banca amb valors” suposa un factor d’impuls a l’economia real. Però, què significa això realment i com es realitza la intermediació financera d’una manera ètica?

Els diferents models de “banca amb valors”

Com ja hem dit, l’amalgama d’entitats que giren al voltant del terme “banca amb valors” es molt divers.

Per una banda trobaríem el que s’anomena banca social i/o de proximitat, on s’hi troben aquelles entitats bancàries històricament arraigades a comunitats i territoris concrets als que han servit a través de l’atenció específica (no podem oblidar que un dels papers més importants dels bancs és facilitar o fer “digerible” la informació als i les consumidores) i l’oferta de productes adaptats a les característiques concretes d’aquestes persones i del seu entorn. Al territori format per les comarques incloses en l’Àrea Metropolitana de València, la punta de llança d’aquest tipus de banca és Caixa Popular, una cooperativa de crèdit nascuda al 1978 que serviria –i encara serveix- d’impuls al desenvolupament del teixit cooperatiu valencià. El seu model de banca de proximitat, o community banking, es basa en la inversió en projectes propers a cada oficina, la col·laboració en el teixit associatiu i amb les administracions locals i la inter-cooperació i formació de les cooperatives de treball associat que pertanyen a Caixa Popular.

Però la banca social al nostre territori té més representants, com ara Caixa Ontinyent, una caixa d’estalvis nascuda al l’any 1884 (si, fa més de cent anys!) que ha sobreviscut al “gran sacrifici” que ha suposat l’enorme restructuració bancària executada a través del FROB (Fons de Reestructuració i Ordenació Bancària). Es tracta d’un model diferent a l’anterior que posa el focus a les zones rurals. En aquest cas, a banda d’una atenció personalitzada i una gestió ètica tant de l’actiu com del passiu, es porta a terme una importantíssima llavor en matèria de Obra Social, a la qual es deriven una part important dels dividends anuals.

En ambdós casos, la gestió professionalitzada i progressista, que avantposa l’interès social a la cerca de beneficis, i el seu arrelament al territori, que es tradueix en una atenció personalitzada (factors que condicionen el seu model de negoci), han sigut factors claus per a la seua supervivència a la darrera crisis econòmica i financera. Al respecte, és interessant l’entrevista de Vilaweb a Vicente Ortiz, portaveu de Caixa Ontinyent (linkejar), on aquest explica les decisions, així com els factors que al seu moment valoraren, per adaptar-se a les condicions crisis i post-crisis.

Per altra banda, la banca amb valors també fa al·lusió a la banca ètica. Es tracta d’una forma de fer banca que segueix, de manera estricta, una sèrie de principis rectors tals com l’ètica aplicada, la participació, la coherència, la transparència i la implicació, els quals asseguren un ús responsable i ètic dels diners per part de l’entitat financera. Aquest model de banca neix amb el Maig del 68’, com a resposta a la complicitat que la banca comercial tenia amb la industria d’armament i, per tant, amb conflictes bèl·lics tan importants i simbòlics com ara la Guerra del Vietnam. No obstant, el concepte de banca ètica, a l’igual que el de banca social, no es homogeni. Són diverses les entitats de banca ètica al nostre territori.

Una d’elles, potser la més famosa pel seu calibre, és Triodos Bank, una societat anònima fundada a l’any 1980 a Holanda. Amb més de mig milions de clients a tota Europa i una gestió de patrimoni que ascendeix a 13.000 milions d’euros, podríem dir-ne que és la institució financera ètica més important d’Espanya. Són nombrosos els projectes que l’entitat ha finançat, principalment a l’àmbit de la sostenibilitat i la cultura.

Altra de les entitats representatives de la banca ètica, amb una capacitat de gestió encara menor però amb una importància relativa enorme pel que representa es Fiare Banca Ètica. Es tracta d’una cooperativa de crèdit (el que suposa una elevada democràcia interna, que la diferència dels seus similars) originada al caliu del projecte italià de Banca Popolare Etica i de la Fundació Fiare, d’origen basc. Aquesta cooperativa s’organitza a través dels coneguts com a GIT’s o Grups d’Iniciativa Territorial, on son els i les mateixes sòcies les que, a traves del seu treball voluntari, porten endavant el projecte. A través del principi d’Inversió Socialment Responsable (ISR), les entitats financeres ètiques prioritzen la inversió en projectes amb un impacte social mediambiental positiu i exclouen aquells negocis no ètics, com ara la industria armamentista, les activitats extractives amb un elevat impacte negatiu sobre el medi ambient, com ara els projectes de “megamineria” o negocis que vulneren els drets laborals, entre d’altres.

 

Per últim trobem un grup heterogeni, un calaix de sastre, on podríem ubicar tota una sèrie d’experiències de finançament que realitzen la seua activitat més enllà de l’activitat estrictament bancària. Es tracta d’entitats que no estan recolzades pel FOGADE (Fons de Garantia de Dipòsits) i que no poden oferir dipòsits, però que tenen un paper especialista en el finançament de certs tipus de projectes o de persones vulnerables. Aquest últim bloc estaria format per entitats parabancàries, on destaquem COOP57, una cooperativa de serveis financers que es dedica exclusivament a finançar projectes d’economia social i solidària (linkear). Aquesta entitat es caracteritza per posar a disposició dels seus socis una sèrie de ferramentes, com ara els préstecs amb avals mancomunats, que possibiliten l’accés al crèdit a projectes que d’altra manera no sortirien endavant, però que tenen un potencial de millora de la vida de les persones molt gran. A aquest calaix de sastre també trobaríem altres entitats com ara l’ASCA (l’Associació Solidària Contra l’Atur), Oikocrèdit, FETS o nosaltres mateixa, la Xarxa Enclau, que històricament hem gestionat alguns productes financers en conjunt a altres entitats com ara l’Estalvi Solidari. Aquest últim es tracta d’un producte financer que Caixa Popular posava al mercat i on la mitat dels interessos generats anaven a parar a la nostra entitat, que posteriorment ho repartia, a través de l’organització d’un premi, a diferents organitzacions de l’àmbit de la cooperació per tal de que executaren projectes de millora de les condicions de vida a regions empobrides del planeta.

Un ecosistema financer al servei d’un model socioeconòmic sostenible:

Després d’aquesta molt breu exposició del que nosaltres entenem com a “banca en valors”, queda un poc més clar que a un sistema financer on foren aquestes entitats, i no les grans entitats financeres convencionals, les predominants, els efectes tractors sobre el propi model econòmic i sobre les persones seria notablement positiu.

I és que si el model socioeconòmic fora, metafòricament, una persona humana, el sistema financer seria el cor que bombeja la sang –els excedents econòmics- cap a una o altra direcció, cap a un o altre sector o col·lectius de persones, segons els criteris de les entitats financeres, ventricles i aurícules, que el conformen. Des d’Enclau pensem que aquest cor no pot estar format per unes poques entitats amb elevades quotes de mercat i amb una situació  de domini del mateix que tan sols irriguen sang allà on hi troben benefici. Apostem per un sistema financer heterogeni, descentralitzat, arrelat al territori i les persones que el conformen, que aposte per l’economia real, (re)productiva i sostenible. En definitiva, i tornant a la metàfora anterior, apostem per un sistema financer inclusiu i responsable, que no deixi cap òrgan ni teixit fora del circuit.

Potser aquest objectiu, el d’avançar cap a un sistema financer social i, en general, cap a un model socioeconòmic sostenible, quede lluny. Però quan els reptes als que la humanitat s’enfronta són de tal magnitud com els que es recullen als ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible), la necessitat de canviar les coses de forma profunda es converteixen en una necessitat. Des d’Enclau seguirem treballant, a la nostra petita parcel·la d’influència, per aquesta utopia que, desitjablement, deixarà de ser-ho al futur per convertir-se en realitat.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Resol l'operació abans d'enviar *