Skip to main content

Amb el lema ‘El desplegament de l’Economia Social i Solidària’, prop de mig miler de persones van participar del 10 al 12 de novembre a Bilbo en el II Congrés d’ESS, un espai de reflexió però també d’acció política. Entre elles la nostra entitat RED ENCLAU. Aquest Congrés és el segon que realitza REAS -el primer es va celebrar fa dos anys a Saragossa-, i té un objectiu principal que és fer visible el moviment de l’Economia Social i Solidària (ESS) com una cosa real i una mica present en l’economia, en la societat i en la política. Sis eixos temàtics s’han plantejat en el transcurs del Congrés i al seu voltant s’han estructurat les dinàmiques: ç

  1. Economia inclusiva i democràtica
  2. L’economia serà solidària si és feminista
  3. Desbordant potències i límits. Creació, desenvolupament i transformació del teixit productiu de l’ESS
  4.  Béns comuns i ESS
  5.  Agregació ciutadana i economia solidària: Estructures cooperatives àmplies en la construcció de l’ESS
  6. Transicions cap a unes noves economies en un món sostenible.

Durant els tres dies de Congrés es va treballar en grup sobre aquestes temàtiques i en l’acte final representants de cada eix van exposar les idees força que es van desenvolupar.  Vos les transcrivim A l’eix 1 es va posar sobre la taula «impulsar com REAS al costat d’altres agents socials una nova política d’ocupació públic i privat de qualitat, treballar amb l’existència i aplicació d’una fiscalitat internacional per al repartiment equitatiu dels recursos i impulsar el suport públic, tant per part de persones i entitats com d’administracions públiques, a iniciatives que visualitzin, comuniquin i reconeguin la dignificació de les cures per generar una nova cultura del treball » Des del eix 2 es reconeixia que «venim de processos molt complicats i fins i tot en alguns moments dolorosos», però «creiem que la revolució està en la quotidianitat». Així mateix, afirmaven que «l’economia solidària i feminista està sent ja una realitat però per transformar les nostres organitzacions necessitem el compromís i la responsabilitat de tots i totes. Desitgem fer de la diversitat del comú, que la diversitat no ens separi sinó que ens uneixi, generant pràctiques diverses per a totes. El futur és nostre perquè ho estem construint en el present «. «Créixer té coses bones i competir amb esportivitat és divertit. Invertir en confiança genera cohesió i resulta rendible «, exposaven des de l’eix 3 per proposar» una forma de créixer basada en idees atractives, obertes i acollidores posant les nostres estructures i recursos a disposició de noves persones i iniciatives, o sigui ser còmplices i contaminar-se «. «El ‘cola’ és que la feina ens transformi i sigui transformat. Per volar contra el vent és millor anar en estol a relleus, l’important és fer el ganso «, afegien. «Transitar del canvi dels models de consum cap a la transformació dels estils de vida, la creació de llaços socials i comunitaris al costat de la defensa del territori; explorar sense perdre l’autonomia les potencialitats que poden oferir els governs locals i les polítiques públiques per a legitimar les pràctiques comunitàries, enfortir-les i propiciar salts d’escala; i resignificar l’economia social i solidària a través de noves gramàtiques que interpel·lin des de la quotidianitat la necessitat de canvis amb criteris de justícia social i sostenibilitat «, van ser les principals idees que van sortir de l’eix 4. Des l’eix 5 animaven a «perdre la por, a donar el salt i a créixer a través de la intercooperació sectorial i intersectorial i mitjançant la generació d’aliances amb altres moviments germans i l’administració». «Anem ja a treballar-les cures i que cal tenir en compte la perspectiva feminista a les macroestructures de l’economia social i solidària. Anem ja a sortir als carrers, a seduir i a fer accessibles tots aquests productes i serveis que oferim des de l’ESS al gran públic «, concloïen. Finalment, des de l’eix 6 argumentaven que «com a éssers econòmics socials i solidaris hem d’emprendre 3 transicions cadascuna amb els seus reptes i les seves adquisicions». La primera, «emprendre la transició personal d’hàbits, passant del consum més o menys compulsiu a cura mutu de tot el que és viu, havent constatat que l’abundància percebuda i sostinguda entre totes al llarg de la transició mereix les penes derivades de la pèrdua de privilegis del consumidor «. La segona, «emprendre la transició alimentària passant de la digesta ignorant a la sobirania nutricional participant en el tancament de tot el cicle, des de la tasca agroecològica fins al compostatge del residu orgànic propi, mostrant els múltiples beneficis a la salut humana i l’ecosistema» . I la tercera, «emprendre la transició energètica passant del malbaratament de combustibles fòssils a la sostenibilitat de l’energia renovable produïda i distribuïda localment exercint lliure, conscient i responsablement el decreixement energètic en tots els nostres rols personals». Durant el Congrés es van celebrar diversos plenaris amb la participació de, entre altres persones, César Rendueles, Magdalena Lleó, Jean Louis Laville i Cristina Morano. Va haver-hi espais per a trobades «formals i informals» on poder dialogar sobre alguns dels temes que no es van tractar de manera específica en els sis eixos, però que són significatius per a les xarxes d’economia social i solidària o per la seva actualitat. Entre ells, es va tractar el municipalisme, la compra pública responsable i el comerç just, la investigació i formació en ESS, les estratègies d’inversió en el desenvolupament local, la sobirania alimentària o la comunicació.

Vore video aci https://www.youtube.com/watch?v=j4ATW51Hnjc&feature=youtu.be